dimarts, 27 de novembre del 2012

Macarons de mandarina i Fira BCN & Cake

Aquest cap de setmana passada fou la primera fira de BCN & Cake, de reposteria creativa. Hi hagué tanta afluència que dissabte hi hagué gent que no hi va poder entrar... Per això, nosaltres (ma mare, ma cosina Berta i una amiga seva, Sara, i la Montse de Entre núvols de cotó) vam anar-hi diumenge amb una mica de por...
Jo que passava el cap de setmana a casa del Jordi (Barcelona) em vaig llevar molt aviat per anar-hi a fer cua. Així que a les 8:15 ja estava allà, però hi havia gent que encara havia estat més matinera que jo... Havien arribat a les 6! No resultarà tant estrany si us dic que venien de Madrid, Alacant, Pamplona... Per tant, venint de tany lluny o entres o entres XD
Així que entre moltes d'altres coses, hi vaig anar per comprar-me una làmina de silicona per fer macarons! Ja que sempre em queden lletjos, hahhaha. És per aquest motiu que la recepta d'avui ha estat per estrenar-la :D


La primera paradeta que vam visitar fou la de la Alma, la de Objetivo Cupcake! És molt més encantadora del que havia imaginat! És guapíssima i molt simpàtica! No va deixar de somriure de felicitat i alegria en cap moment :) Pobreta, encara no havia arribat a la seva paradeta que ja tenia cua per firmar el seu llibre ^^ Un Sol de noia :)
La fira estava a rebentar de fondant, cupcakes i galetes decorades. Van tenir molt oblidats els meus estimats macarons, per això avui els vull fer un petit homenatge hahahah (és broma xD).
Em va agradar moltíssim la fira ^^ M'esperava alguna cosa més ostentosa i grandiosa, però així en petitet em va deixar molt bon gust de boca (i no té doble sentit; només vaig menjar-me un Red Velvet [cupcake de xocolata amb colorant vermell (tradicionalment remolatxa) i una cobertura de crema de formatge?]


En fi, després d'aquest petit recull d'imatges anem cap a la recepta, que és el més important!

Ingredients (per a 70 meitats = 35 macarons)
  • 100 g sucre glass
  • 125 g d'ametlla mòlta
  • 4 clares d'ou
  • 200 g de sucre
  • colorant alimentari groc
  • 4 rovells d'ou
  • ratlladura i suc de 2 mandarines
  • 8 c/s de sucre
  • 85 g de mantega
Procediment:
  1. Per començar hem de tamisar el sucre glass i l'ametlla mòlta, llavors ho reservarem.
  2. Seguidament, i en un altre bol, introduïm les clares de quatre ous i les batem al punt de neu. Haurem d'incorporar gradualment el sucre, molt lentament batent molt bé després de cada addició, fins que quedi una massa espessa i brillant.
  3. A continuació, haurem de mesclar les clares amb l'ametlla i el sucre, amb moviments d'abaix a dalt. És important que es faci amb molta cautela i calma, ja que és important que la textura no es perdi en cap moment, sinó els macarons no tindran la seva textura característica.
  4. Quan ja ho tinguem gairebé tot mesclat, amb un escuradents incorporarem una miqueta de colorant, en el nostre cas groc. Si s'hi vol afegir algun sabor, ara serà el moment adequat.
  5. Després haurem de posar aquesta massa resultant en una màniga pastissera i dipositarem 48 cercles sobre paper vegetal o bé, en el tapís per fer macarons. Seguidament, haurem de donar un copet a la plata del forn per allisar la superfície dels macarons. (Si això no es fa no hi ha problema, ja que s'aniran posant bé amb el temps).
  6. Ara bé la part més important i alhora problemàtica de tot el procés: hem de deixar reposar la massa que hem posat sobre el paper vegetal fins que estigui seca al tacte (que no se'ns enganxi quan la toquem amb els dits, vaja). Sembla una tonteria, però és molt important, el procés depèn de l'humitat relativa de l'aire. L'últim cop em va trigar 1 h i 15 min, però hi ha gent que només li triga 30 min, així que és qüestió de paciència. Per tant, és molt més intel·ligent ser previsor i deixar-ho una nit de repòs; l'èxit serà assegurat.
  7. El següent pas és fornejar-los. Aquest és un punt crucial: el forn ha d'estar preescalfat a 150º. És molt important que la temperatura es mantingui uniforme dins del forn, sinó els macarons no quedaran bé. Llavors els courem al voltant de 12-15 min o bé fins que la superfície quedi cruixent al tacte.
  8. Finalment haurem de deixar-los refredar abans de desenganxar-los, per evitar que se'ns trenquin.
  9. Per fer la crema de mandarina hem de mesclar la ratlladura i el suc de les mandarines, el sucre i els rovells d'ou. Ho hem de batre tot i ho hem d'escalfar a foc mig-baix sense parar de remenar-ho en cap moment (o se'ns enganxarà). Quan tingui una textura homogènia hi hem d'afegir la mantega tallada a daus i haurem de seguir removent fins que la crema espesseixi. Finalment, l'haurem de deixar refredar a Tº amb (o bé reservar-la a la nevera fins al moment de muntar) i, amb una màniga pastissera, farcir els macarons.
  10. Jo els he decorat amb taronja confitada casolana ^^ (quan pengi, més endavant, una recepta de magdalenes de taronja, explicaré com l'he feta)
Bon profit! :D

dissabte, 24 de novembre del 2012

Bacallà gratinat amb llit de ceba, moniato i patata

La recepta d'avui, l'he fet tot pensant amb la gastronomia mediterrània de tota la vida de la que en Jordi sempre me'n fa tanta i tanta, i tanta propaganda... Ara bé, és sempre boníssima i l'èxit és assegurat ^^
El plat d'avui és bacallà acompanyat amb una base de patata (blanca, perquè cou millor al forn), ceba i moniato, que és un producte de temporada que ens encanta a tots dos i que quan som a Formentera gairebé mai falta a la taula. És un acompanyament fantàstic.





Ingredients (per a 2 persones):
  • 1 moniato
  • 2 patates
  • oli d'oliva
  • formatge de maó
  • 4 talls de bacallà al punt de sal
  • 1 ceba mitjana
  • sal i julivert

Procediment:
  1. Per començar hem de preparar la base del plat, el llit: hem de posar força oli d'oliva en una paella calenta (a foc mitjà) i coure les patates i els moniatos tallats de forma irregular. Quan estiguin gairebé tous hi afegirem la ceba.
  2. A continuació, li daurarem el bacallà, sense coure'l massa, ja que s'acabarà de cuinar al forn.
  3. Finalment, ja per muntar-ho tot, en una safata de forn hi col·loquem la base de ceba, moniato i patata. Al damunt hi posarem el bacallà i, per acabar, ho coronarem amb uns talls de formatge i ho posarem a gratinar.

Bon profit! :D

dimecres, 21 de novembre del 2012

Arròs a la taronja

La recepta d'avui és una recepta d'aprofitament. I us preguntareu: "Què deu voler aprofitar na Laia (ella que és una estudiant que no té casa pròpia ni nevera per ella XD)?" Doncs és ben senzill.
Quan vaig tornar de Formentera vaig arribar amb moltes ganes de tornar, amb molta il·lusió de fer receptes noves ii... Amb un parell de codonys collits de casa dels pares d'en Jordi ^^
Aquests codonys va venir a casa amb la idea de convertir-se en codonyat però he rebut queixes; faig massa receptes dolces al blog i volen una mica més de varietat.
És per aquest motiu que quan els de Gastronomía&Cía van penjar al seu blog "Siete formas de cocinar membrillo" vaig tenir clar que havia de versionar alguna d'aquelles delícies XD
Els codonys m'ho estaven demanant a crits! (i els de casa també, hahaha).


Ingredients (per a 5 persones):

  • 400 g d'arròs
  • 400 ml de suc de taronja natural (suc de 3 taronges)
  • 125 g de carn de codony
  • 100 g d'anacards crus
  • 1 porro
  • 2 dents d'all
  • una mica de julivert
  • pebre negre
  • oli d'oliva
  • sal

Procediment (temps aproximat: 2h):
    Moment en que estava a punt d'afegir el suc de taronja
  1. Per començar, haurem de pelar i picar el porro i els alls. Després exprimirem el suc de les taronges.
  2. A continuació, posarem una mica d'oli en una paella i a foc mitjà, sofregirem el porro, passats uns minutets afegirem els alls, i més endavant els anacards. Salarem lleugerament i deixarem que es torrin una mica els anacards. Serà llavors quan agregarem la carn del codony, movent fins que s'estovi (s'ha de tenir una mica de paciència) i ho regarem amb el suc de taronja (quan ja estigui ben tou). Ho deixarem reduir fins obtenir una salsa lleugerament caramel·litzada.
  3. Es podria servir així, però jo ho trituraré ja que he ficat els anacards massa grossos, així que quedarà millor si ho trituro tot i en faig una salsa. Rectificarem el gust , si cal, afegint-hi una mica de sal, pebre i julivert picat.
  4. Després, hem de bullir l'arròs amb aigua amb sal i una rajolí d'oli d'oliva, el temps que ho recomani el fabricant, uns deu minuts. Jo li he afegit una mica de julivert picat per donar-li més bon gust. Quan estigui a punt, l'hem d'escórrer i reservar.
  5. Per emplatar només hem de mesclar l'arròs amb la salsa de taronja i servir-ho amb l'ajuda d'un motlle. Llavors podem empolvar-ho tot amb julivert picat, coronar-ho amb els anacards reservats (jo els he afegit crus... perquè no hi he pensat XD) i afegir algun detall amb taronja natural.

Bon profit! :D

diumenge, 18 de novembre del 2012

Coca amb pebreres

Aquí tenim la primera recepta del llibre "¡Bon profit! Libro de cocina ibicenca" d'en Juan Castelló Guasch, escrit al 1971.
Quan torni a Formentera me n'apuntaré moltíssimes més! De fet, he de confessar que avui volia cuinar Coca amb Sobrassada de Formentera... Però acabo de descobrir que no me la vaig apuntar ^^" Em feia tanta gola, que estic una mica trista, hahaha
(Encara recordo el primer cop que vaig tastar-la a casa del patrí d'en Jordii... L'havia feta sa tia Neus i era una delícia! He de confessar que no em va cridar pels ulls... La vaig trobar poc atractiva visualment, (jo menjo pels ulls) però quan es va acabar la coca de pebrera vaig haver d'atacar la de sobrassada. Vaig lamentar no haver-ho fet abans! Estava... BUF! Des de llavors, sempre menjo primer la de sobrassada :P)


En fii, avui tindrem coca de pebrera, és obligatòria pels amants dels pebrots com jo. És també una coca molt típica d'allà (si no m'equivoco les més comunes són: coca de pebrera, de trempó (verduretes) i de sobrassada).
Totes estan boníssimes :) Sempre tinc problemes per escollir quin tall agafo primer ^^".

És la primera vegada que faig la massa de coca a casa... He patit per fer-la, se m'enganxava per tot arreu u___u Crec que ha sét per un excés d'aigua... Però no hi ha res que l'experiència no curi.

Ingredients:
  • 4 pebrots vermells
  • 500g de farina
  • una gotet d'oli
  • l'aigua necessària (nosaltres hem posat 4 gotets d'aigua, però creiem que ens hem passat... Era la nostra primera coca amb la massa feta per nosaltres.)
  • sal
  • oli
  • olives negres
  • 2 alls i un manadet de julivert per fer una picada

Fotos abans i després de coure, respectivament.
La foto de l'esquerra és la de pebrera i la de la
dreta és igual però amb tonyina (i abaix, ma mare
hi va posar anxoves quan ja havia fet la foto) 

Procediment (extret literal del llibre):
Asénse media docena de pimientos rojos, pelénse y corténse a tiras. Con medio quilo de harina, una tacita de aceite, el agua necesaria y un polvillo de sal hagáse la masa algo dura y extiéndase en el molde. Colóquese sobre ella las tiras de pimientos asados, entre las quales pueden colocarse algunas tajadas de pescado, previamente sofritas, y unas aceitunas negras, cubierto todo a su vez por una abundante picada de ajos y julivert. Riéguese abundantemente de aceite y métase en el horno por espacio de media hora a fuego no muy vivo.

Bon profit!


nota 1: La massa que ens ha sortit era molt mala d'escampar, ja que era molt enganxifosa (potser per un excés d'aigua, potser perquè encara havíem de pastar-la més... No ho sé XD Era la nostra primera vegada); així doncs, l'hem repartida en dos motllos ja que no en teníem cap de prou gros (hauria quedat d'un gruix excessiu...)
nota 2: Després de tenir els pebrots cuits i freds, en comptes de tallar-los a tires, els hem tallat en trossets petits i els hem mesclat amb la picada d'alls i julivert. Així, tot queda més uniforme i més ben repartit.
nota 3: Quan hem escampat tot el pebrot amb la picada, l'hem de regar amb oli i afegir-hi sal.
nota 4: El vam coure al forn preescalfat a 180º durant 45 min, va quedar molt torradeta i cruixent. Ara bé, ja ho he anat dient reiterades vegades, la massa ens va quedar una mica rara, així que imagino que amb menys temps (en una massa "normal" XD) també s'hauria cogut.
nota 5: Nosaltres = jo embrutant-me i en Jordi fent suport moral.
nota 6 (i última): La mare d'en Jordi fa la coca força diferent, així que la pròxima vegada que pengi la coca serà en una versió força millorada, hahaahh ^^

dimarts, 13 de novembre del 2012

Coca de poma

Dissabte per la nit vam sopar a casa d'uns amics de l'universitat i nosaltres vam haver de portar els postres. Així que vam preparar una coca mundialment coneguda que agrada sempre a tothom: la coca de poma.



Jo sempre l'havia vista amb crema pastissera, però se'm van acabar els ous i no tenia temps d'anar a comprar ous així que vam improvisar una coca de poma amb poma per dins gràcies al llibre que em van regalar ^^

Ingredients:
  • 375 g de pasta brisa comprada
  • 50 g de mantega
  • 750 g de pomes per cuinar, pelades, sense cor i ratllades (3 pomes)
  • 125 g de sucre
  • ratlladura i suc de mitja llimona
  • 2 pomes per decorar
  • 1 polsim de canyella

Procediment:
  1. Per començar hem d'estendre la pasta sobre una superfície enfarinada i li hem de donar un gruix de 3 mm. Haurem de recobrir el motlle amb ella, deixant-la sobresortir per les vores (ja que quan es cogui, minvarà). La punxarem bé amb una forquilla i la deixarem refredar com a mínim 30 min. És important posar-hi algun pes (per exemple: llegums crus) ja sinó podria coure's amb alguna forma rara.
  2. A continuació, haurem de preescalfar el forn 200ºC. Quan el forn estigui calent la courem durant 15-20 min, fins que prengui un color daurat clar.
  3. Mentrestant, haurem de desfer la mantega en una cassola i afegirem les pomes per cuinar. Ho taparem i ho courem a foc lent, fins que les pomes estiguin toves (al voltant de 15 min).
  4. Després, hem d'afegir-hi el sucre (reservant-ne una miqueta per la cobertura), la ratlladura de llimona i el suc de llimona; ho deixarem coure a foc lent fins que espesseixi.
  5. Seguidament, haurem d'abocar el puré dins el fons del pastís. Pelarem les pomes que queden, els treurem el cor, les tallarem en fines làmines i les col·locarem a sobre del puré. Ho pintarem amb una mica de suc de llimona i ho haurem d'empolvorar amb el sucre reservat.
  6. Finalment, fornejarem de 30-35 min fins que les rodanxes de pomes es tornin d'un color daurat. Amb un ganivet petit i afilat, tallarem la pasta sobrant per aconseguir una vora uniforme (haurem de tallar cap abaix i cap enfora del pastís, per a que no caiguin molles sobre ella). Per decorar haurem d'escalfar la melmelada i amb un pinzell pintarem les pomes.

Bon profit! :D

He de comentar que el sopar va ser tot un èxit. Tot era una delícia! Vam menjar: una coca de verdures amb formatge de cabra, pasta amb salmó fumat i olives negres, tumbet i quiche d'espinacs i tomàquets; de postres la coca de poma. Som tots un sibarites! Hahaha
Espero de tot cor que es repeteixi aviat, m'ho vaig passar molt bé :)

dissabte, 10 de novembre del 2012

Pastís de la Reina Victòria

Ahir divendres va ser l'aniversari de la meva iaia Rosita, és per aquest motiu que volia fer-li un pastís ben especial.
Tenia poc temps, així que aquest era el pastís ideal per l'ocasió: el pastís de la Reina Victòria (Victoria Sponge). És un pastís senzill i elegant, modest i dolç. Sublim.

El vaig veure per primera vegada al blog de La cuina violeta, en un obrir i tancar d'ulls vaig saber que buscaria qualsevol excusa per fer-lo, però ho he anat posposant fins trobar el dia perfecte: el 78è aniversari de la iaia.



Però abans de començar amb la recepta, una mica d'història sobre aquest pastís tradicional anglès. Aquest pa de pessic rep el nom de la reina Victòria d'Anglaterra. Després de la mort del seu espòs, el príncep Albert en 1861, la reina va decidir retirar-se de la vida pública durant molts anys. Passat el dol del seu marit, la reina va tornar a fer festes al  jardí del seu palau on servien té acompanyat d'un pa de pessic molt esponjós farcit de la melmelada feta amb les fruites del seu jardí (generalment gerds i maduixes). És per això que va rebre el nom de pastís Victòria en el seu honor.

Ingredients: (motlle 24 cm)
Pa de pessic:
  • 175g de mantega estovada
  • 175g de sucre
  • 3 ous
  • 1 c/c d'extracte de vainilla
  • 175g de farina
  • 1 c/c de llevat en pols
Farcit
  • 200 ml de nata muntada (amb sucre)
  • sucre glass per decorar
  • confitura de maduixes
Procediment:
  1. Per començar hem de preescalfar el forn a 180ºC. Seguidament haurem de batre la mantega amb el sucre fins que blanquegi i estigui lleugera i esponjosa.
  2. Després haurem d'agregar un a un els ous, sense deixar de remenar. A continuació, afegirem la vainilla i batrem bé fins que la massa estigui ben integrada.
  3. Llavors hi incorporarem la farina i el llevat, tamisats. Haurem de mesclar-ho tot amb moviments d'amunt a baix fins a obtenir una massa homogènia.
  4. Finalment repartirem la massa al motlle i ho courem durant 20-25 min, o bé, fins que el pa de pessic estigui daurat; sabrem que està cuit introduint-hi un escuradents.
  5. Després haurem de deixar refredar el pa de pessic en una reixeta i quan estigui fred podrem procedir al muntatge. Veureu que té una textura molt esponjosa.
  6. Muntatge: Tallarem el pa de pessic per la meitat i sobre el costat pla d'un dels dos pans de pessic hi untarem, generosament, la nata muntada; a sobre de la nata hi posarem la melmelada de maduixa i, ja per acabar, posarem l'altre pa de pessic a sobre i ho coronarem tot amb una mica de sucre glass.
Bon profit! :D




Aquest pastís no és gens empallegós, però amb un gotet de moscatell entra que dóna gust XD És deliciós :)

dilluns, 5 de novembre del 2012

Coca de nata i préssec

Com us vaig comentar en l'entrada anterior, fa un parell de dissabtes, va venir la güela d'en Jordi i  vam fer aquesta senzilla coca pels postres.


Hauria penjat la recepta abans, però vam aprofitar el pont per tornar a Formentera i visitar la família.
He tornat amb un parell de receptes típiques d'Eivissa i Formentera (extretes de la 1a edició del receptari de Juan Castelló Guasch, al 1971) que penjaré més endavant, quan pugui.

Ingredients:
  • 1 placa de pasta de full (jo la vaig comprar rodona, per això, al tallar-la per fer-la quadrada vaig aprofitar la massa restant per decorar la coca)
  • préssec en almívar
  • 250 ml de nata líquida
  • sucre
Procediment:
  1. Per començar hem de preescalfar el forn a 180ºC.
  2. Seguidament, hem d'estirar la pasta de full per fer-la el més prima possible, després la punxarem tota per evitar que pugi massa (o bé hi podem posar llegums crus que poden servir per a la mateixa funció).
  3. Mentre esperem que el forn s'escalfi, hem de muntar la nata amb el sucre que volguem.
  4. Quan el forn ja estigui prou calent, hem de coure la pasta de full entre 10-20 min, fins que es vegi que estigui  torradeta, d'un color marronet. (Aquest detall és important, ja que si la deixem poc cuita i preparem la coca però triguem molt en menjar-nos-la, la nata l'estovarà i deixarà d'estar cruixent; així doncs, és essencial preparar-la just abans de menjar-la). Llavors la treurem del forn i la deixarem refredar.
  5. Quan la coca ja estigui freda, hem de posar la nata en una màniga pastissera per escampar-la uniformement per la coca (fer-ho amb la màniga és opcional; es pot fer perfectament amb una cullera, però sempre quedarà més ben presentat amb la màniga).
  6. Per acabar tallarem fines tires de préssec en almívar i decorarem al gust. (Jo ho he fet amb la resta de pasta de full que tenia, però també s'hi podria posar una mica de sucre glass pel damunt).

Bon profit!

Aprofito l'entrada d'avui per ensenyar-vos el llibre que m'han regalat les amigues de l'universitat ^0^


És el meu regal d'aniversari, ve amb una mica de retard ja que el meu aniversari va caure durant el laboratori i és ben sabut que sempre es posposa tot fins que s'acaba el suplici de les pràctiques. Així que avui us puc presentar el meu super regal! :D
Aviat penjaré receptes bones d'aquí! Tot té una pinta deliciosa! ^^ Se m'acumulen les receptes! Hahahaha [Quan l'hem estat fullejant avui pel matí, acabàvem d'esmorzar i se'ns feia la boca aigua... Té un índex fabulós i tot està super ben explicat, amb alguns "pas a pas" i tot]


Ja m'he llegit les 544 pàgines que té i tot i que encara no he fet cap recepta, el recomano! Hahahah 
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...