diumenge, 28 d’abril del 2013

Sandvitxos de delícies del mar amb formatge i carbassó en tempura

Com us vaig dir en l'entrada anterior... Aquest dijous passat en Jordi i jo vam anar de picnic (bé, ho vam intentar XD). Sí, parlo del mateix dijous en que va començar a aparèixer aquesta borrasca que encara ens mulla els carrers i ens tapa el Sol.
Però ens (em) feia molta il·lusió anar de picnic així que vam desafiar el mal temps i vam acabar fent una escapadeta ràpida i fugaç al turó de la Peira, prop de casa d'en Jordi per si se'ns posava a ploure de sobte.
Jo volia anar al parc de la Ciutadella (a celebrar el dia de Sant Jordi tot i que ja havia passat... perquè havia estat d'exàmens) però vam preferir ser prudents i vam apostar per un parc que ens quedés més a prop.
Així que tenim pendent un picnic com Déu mana! Amb moltes fotos de gespa i ulls tancats pel Sol que faci aquell dia!


Quasi se m'oblida! No imaginava que aquests sandvitxos omplirien tant i vaig preparar-ne dos per hom (més brownie de postres XD). Vaig quedar TAN plena que no vaig poder ni berenar el brownie que no m'havia menjat per dinar. Així que espero que no sigueu golafres com jo i ho acompanyeu d'alguna amanida lleugera (o en mengeu menys XD).

Ingredients:
  • pa de motlle (en el meu cas, integral)
  • maionesa
  • orenga
  • enciam (1 fulla per pis)
  • formatge semicurat (1 lonxa quadrada per pis o bé dos triangles)
  • palets de cranc (1 per pis)
  • carbassó (2 rodanxes per pis)
  • tempura (1 tasseta de cafè de farina, 1 tasseta de cafè d'aigua MOLT freda i oli de girasol per fregir)
Procediment:
  1. Per començar és recomanable escampar les llesques de pa de motlle d'una forma ordenada al lloc de treball. A sobre de cada llesca hi posarem una fina capa de maionesa i una mica d'orenga al gust.
  2. En dues de les tres llesques (la restant serà per la capa superior) hi posarem just a sobre de la capa de maionesa, una fulla d'enciam (o més, segons la mida i gust de cadascú), el formatge i un palet de cranc tallat en fines tires (jo vaig fer-ne fins a 6 tires).
  3. Mentre col·loquem tots aquests ingredients anteriors a sobre del pa de motlle, podem preparar la tempura. No és més que farina i aigua molt freda (s'hi pot afegir ou batut i una mica de llevat, però jo en vaig prescindir). El més important és l'aigua BEN freda, per fer-la només hem de posar una tasseta de cafè d'aigua al congelador i abans que se'ns solidifiqui, la treiem i la barregem bé amb la tasseta de farina procurant de no deixar-hi grumolls. La tempura s'ha de preparar just en el moment de fregir, sinó podria no quedar suficient cruixent. Així que immediatament preparem una paella amb oli de girasol (és preferible al d'oliva, ja que té un gust més suau) i fregim les rodanxes de carbassó prèviament ben "untades" de tempura. Fregim fins que estiguin dauradetes per tots els costats i les col·loquem sobre paper de cuina per tal d'absorbir l'excés d'oli.
  4. Finalment haurem de posar les rodanxes de carbassó fregides i escorregudes a sobre de les tires de palets de cranc. Llavors només quedarà muntar els pisos del sandvitx i embolicar-lo per endur.

Bon profit!

PS: Passejant per fnac va caure en les meves mans el nou llibre de Xavier Barriga, Brioxeria. Només fullejant-ne les pàgines ja podia sentir l'aroma dels croissanets acabats de fornejar, em van enamorar les papallones de pasta de full (com ulleres però amb una presentació diferent) i quasi podia tastar els brioxets amb pernil dolç i formatge que sortien a les últimes pàgines. Seria TAN feliç passant-me hores a la cuina fent aquelles cosetes que proposa... Fa tres dies que vaig fullejar el llibre i encara se'm fa la boca aigua recordant les fotos.
No el vull.. El necessit!

dimecres, 24 d’abril del 2013

Coca de llimona (Lemon Pie)

Aquest cap de setmana va venir la família a casa. Ma mare és de fer menjar ben complets: primer ens infla amb una quantitat inimaginable d'entrants, llavors ens dóna un plat principal contundent i llavors ens delecta amb un parell de postres.

Aquí va ser on vaig entrar-hi jo. Havia de preparar un postre que fos bo i lleuger a la vegada :) Així que aprofitant que havia comprat llimones per canviar la fotografia de la portada XD  vaig pensar que podia ampliar la llista de receptes amb una coca de llimona (lemon pie) ben bona.




Ingredients:
  • Base (24 cm):
  • 175 g de farina, més extra per empolvorar
  • 85 g de mantega freda
  • 45 g de sucre
  • 1 ou
  • Crema de llimona:
  • suc de 4 llimones (jo en vaig tenir prou amb 3)
  • ratlladura de 3 llimones
  • 170 g de mantega
  • 220 g de sucre
  • 5 ous mitjans
  • 1 rovell d'un ou mitjà
Procediment:
Per la base:
  1. Hem de mesclar amb els dits o processi la farina, el sucre i la mantega, fins formar molles fines. Llavors afegirem l'ou i amassarem fins formar una bola. A sobre d'una superfície enfarinada, estendrem la massa i formarem un cercle gran, folrarem el motlle amb ella i ho refrigerarem com a mínim 30 min.
  2. Preescalfarem el forn a 190 ºC. Folrarem el fons de la coca amb paper sulfuritzat, ho cobrirem amb algun pes que pugui anar al forn (llegums, per exemple) i ho courem al voltant de 10 min. Retirarem el paper i els llegums i ho courem  5 min més o fins que el fons de la coca estigui cruixent.
Per la crema de llimona:
  1. Hem de ratllar tres de les quatre llimones i després haurem d'esprémer-les totes quatre (jo només en vaig necessitar tres, al final) fins obtenir 150 ml de suc.
  2. En un cassó haurem d'introduir-hi la mantega tallada en daus, el sucre, la ratlladura i el suc de les llimones i ho posarem a foc mitjà. Haurem de remoure-ho constantment (per evitar que se'ns enganxi) durant al voltant de 10-15 min (procurant que no arrenqui el bull) fins que la mantega i el sucre s'hagin dissolt per complet.
  3. Llavors haurem d'incrementar la potència del foc i posar-ho a foc mitjà-alt fins que arrenqui el bull; ho tindrem al foc just 5 segons i després ho retirarem del foc.
  4. Seguidament ho colarem per eliminar la ratlladura de llimona per tal que la crema quedi més fina. És recomanable colar-ho a sobre d'un bol ja que després haurem de deixar-ho reposar a la nevera (durant uns 30 min) per a que es refredi. És aconsellable cobrir la superfície del bol amb paperfilm per tal d'evitar que se'ns formi una capeta superficial indesitjable.
  5. Quan la crema de llimona s'hagi refredat, l'abocarem al centre de la coca permetent, així, que la crema flueixi uniformement per totes les vores.
  6. Per acabar ho refredarem a la nevera durant mínim 5 horetes aprox o fins que qualli i ho decorarem amb nata muntada, llimona, gerds, ...

Bon profit!

PS: Ara em posaré a tornar tots els comentaris! Sento haver trigat tant! ^^"
PS2: Demà celebraré Sant Jordi, ja que avui tenia un examen parcial u___u Així que demà aniré de picnic amb en Jordi ♥ i ho celebrarem amb tranquil·litat.
Em recomaneu algun llibre?? Però ei! No penseu que ho decideixo a última hora, fa mesos que li busco un llibre molt especial i difícil de trobar... Vaig descobrir fa un parell de dies que és tan difícil de trobar perquè està exhaurit i estic esperant a que el reeditin ^^" Així que m'he quedat sense sorpresa XD Què difícil és regalar-li un llibre a un (futur) filòleg!

dissabte, 20 d’abril del 2013

Pasta farcida als quatre formatges

Fa molts i molts dies na Cristina de Kanela y Limón ens va presentar un plat de pasta que vaig saber que faria! (Fa un parell de dies va penjar uns porquets de pa farcits de xoriço, els faré quan torni per Formentera; jo els faré de sobrassada! :D)



Ah, us de comentar però, que jo no vaig fer servir la pasta que diu ella (Lumaconi), ja que tenia ròssecs de galets gegants... Bé, jo no, en Jordi en tenia XD i com que sabia que no els gastaria, em vaig prendre la llibertat de gastar-li jo en lloc seu XD
És per aquest motiu que només vaig gastar la meitat del farcit de formatge (per això hem menjat aquest plat dos dies i no ens hem queixat pas! Està boníssim!)

Ingredients (per a 4 persones):
  • 20 Lumaconi (jo he fet servir galets gegants XD)
  • Farcit de 4 formatges:
  • 250 g de formatge mozzarella ratllat
  • 100 g de formatge feta
  • 30 g de formatge parmesà ratllat
  • 60 g de formatge semi curat ratllat
  • 70 g de pernil dolç en daus petits
  • 1 ou batut
  • Salsa de tomàquet:
  • 500 g de tomàquet triturat (jo l'he ratllat)
  • 150 g de ceba picada
  • 30 g de concentrat de tomàquet
  • 1 gra d'all
  • 1 cullerada sopera d'orenga
  • 1 culleradeta de sucre
  • sal i pebre
  • oli d'oliva
Procediment:
  1. Hem de començar preparant la salsa de tomàquet ja que l'haurem de posar de base a la safata que anirà al forn. Així doncs, en una paella amb un rajolí d'oli d'oliva hi hem d'afegir la ceba picada i l'all.
  2. Quan la ceba estigui cuita (però no torrada) hi hem d'afegir el tomàquet triturat i el deixarem coure a foc mig, remenant-ho de tant en tant, fins que espesseixi i redueixi. Passat els aprox 30 min que això pot durar, hi hem d'afegir la sal, el pebre, el sucre i l'orenga. Ho deixarem al foc un parell de minuts més i ho retirarem.
  3. Mentre s'està coent la salsa de tomàquet podem preparar el farcit de la pasta. Hem d'unir tots els ingredients fins formar una pasta (ho vaig fer amb les mans).
  4. Seguidament hem bullir la pasta en abundant aigua amb sal i una fulla de llorer durant el temps recomanat pel fabricant.
  5. Un cop la pasta estigui tèbia/freda, per no cremar-nos XD, haurem d'omplir-la amb el farcit de formatges. Després, haurem de col·locar-la a sobre d'una safata on prèviament hi havíem posat la salsa de tomàquet.
  6. Per acabar, ho haurem d'introduir al forn, preescalfat a 180 ºC, uns 15 min. Passat aquest temps, ho servirem calent.

Bon profit! :D

dimecres, 10 d’abril del 2013

Kiwi amb mascarpone

Fa temps, mentre fèiem neteja de trastos al terrat vaig trobar una recepta com aquesta en una revista de cuina. No era temporada de kiwis, però me la vaig apuntar mentalment per fer-la en un futur ja que m'atreia moltíssim tastar el sabor àcid del kiwi amb la textura cremosa i dolça del mascarpone.

Si la vostra mare us truca a última hora i diu que es presentarà amb una amiga a casa i us diu que no us preocupeu pel sopar que serà informal (truites) però us demana que feu un postre ràpid i senzill (i NO TENIU PASTA DE FULL! HORROR!) això us pot treure del pas! ^^

Ingredients (per a 5 copes):
  • Unes gotes de kirsch
  • 50 g de sucre blanc
  • 50 ml d'aigua mineral
  • 1 cullerada sopera de sucre glass
  • 250 g de formatge mascarpone
  • 50 ml de llet
  • 2 kiwis
Procediment:
  1. En un cassó hi posarem les gotes de kirsch, el sucre blanc i l'aigua. Ho courem, removent constantment, a foc lent durant uns tres minutets fins obtenir un almívar. Passat aquest temps ho treurem del foc i ho deixarem refredar.
  2. Un cop l'almívar s'hagi refredat, pelarem i triturarem el kiwi juntament amb l'almívar fins obtenir una crema fina.
  3. En un altre recipient haurem de mesclar el formatge mascarpone amb el sucre glass i la llet fins que ens quedi una crema densa. (Si voleu ho podeu fer amb una batedora per a que quedi líquid [la presentació quedaria en dues capes ben definides], però jo ho he fet manualment amb unes varilles per mantenir la cremositat del mascarpone)
  4. Per acabar muntarem les copes: primer repartirem la crema de kiwi al fons de la copa i al damunt hi col·locarem la crema de mascarpone. Llavors ho deixarem reposar a la nevera mínim una hora. Just abans de servir-ho, podem decorar-ho amb cereals, menta, xocolata...
Bon profit! :D

dissabte, 6 d’abril del 2013

Les meves primeres mones!

Demà celebrarem la mona! Sí..., és cert que el dia de la mona ja ha passat. Però tenim excusa! XD El dilluns de Pasqua estàvem de viatge i vam decidir posposar la mona per al cap de setmana següent, és a dir demà!
A casa som 8 cosins/néts i sempre havíem fet una mona per a cadascú. Aquest any, però, hem volgut canviar la tradició (ja que només ens menjàvem 2 o 3 de les 8 mones... i al final estàvem setmanes menjant pastís. Ara bé, ningú es queixava! Hahahah) i aquest any només hem fet tres mones.
La meva tieta ha fet una de fruita i jo he fet la de mantega i la de xocolata.

Què us semblen? ^^
Jo us ho diré demà, quan les tasti! :D



Mona de mantega o pastís Sara

La mona de mantega és la preferida de la meva iaia! Així que aquesta va per ella! :D



Ingredients:

Pa de pessic (24 cm):
4 ous
125 g de sucre
125 g de farina
ratlladura d'una llimona
Almívar:
100 g de sucre
100 ml d'aigua mineral
Sara (crema de mantega):
100 g de sucre
25 ml d'aigua mineral
2 rovells d'ou
125 g de mantega pomada
Decoració i farcit:
melmelada d'albercoc
ametlles filetejades
sucre glass
cacau en pols

Procediment:
Per al pa de pessic:
  1. Per començar hem de preescalfar el forn a 180 ºC.
  2. Llavors separarem els rovells de les clares. Posarem els rovells en un bol i els batrem amb el sucre fins que la mescla blanquegi i tripliqui el volum.
  3. Hi afegirem la farina i la ratlladura de llimona. Quedarà una pasta espessa, però no hem de patir! Continuem, hem de muntar les clares al punt de neu i afegir-les amb cura a la pasta anterior procurant que no baixin. Veurem com la mescla adquireix una textura fàcil de treballar (la textura típica d'una massa de pastís XD). Llavors serà quan untarem el motlle amb mantega i hi abocarem la mescla preparada.
  4. Courem el pa de pessic al forn a 180 ºC durant 20-25 min.
Per l'almívar:
  1. Hem de posar en un cassó petit l'aigua i el sucre, ho haurem de tenir al foc just fins que arrenqui el bull.
  2. Un cop tinguem el pa de pessic fred i tallat en les capes desitjades (jo n'he fet dues, però poden fer-se'n 3), haurem d'escampar l'almívar per sobre de cada capa amb l'ajuda d'un pinzell. Per fer-ho haurem de posar la base del pastís, a sobre hi pinzellarem almívar, al damunt hi escamparem una bona capa de melmelada d'albercoc i llavors ho taparem amb la capa superior.
Per la Sara (crema de mantega):
  1. Necessitem dos recipients: un bol on hi tindrem els rovells i un cassó on farem un almívar espès (en comparació amb l'anterior).
  2. Per fer l'almívar espès haurem de posar al foc l'aigua i el sucre. Ho haurem de deixar bullir fins que espesseixi una mica (és molt aconsellable tenir un termòmetre ja que hem d'arribar a 104 ºC). Aproximadament s'hi arriba després d'estar entre 3 i 4 min en ebullició a foc baix (millor 3 min ja que amb 4 podria arribar "trencar-se" la mescla i solidificar el sucre quan es tregui del foc).
  3. Na Bet de Tastarutes (no dubteu a passar-hi, és un blog genial!) comenta que es pot comprovar així: hem d'agafar una goteta entre els dits, la pincem amb els dits i separem, si al separar-la fa un fil, ja tenim el punt (haureu de vigilar de no cremar-vos!).
  4. Un cop tinguem l'almívar fet, haurem d'abocar-lo immediatament a sobre del bol on hi teníem els rovells i batre ràpidament amb una batedora de varilles. Quan tinguem la mescla freda i homogènia, hi incorporarem la mantega i ho barrejarem bé amb la batedora.
  5. Quan ja tinguem la crema feta podrem untar-la al voltant de tota la superfície del pastís i a sobre hi posarem una capa d'ametlles laminades, sucre glass, ...
  6. Per acabar ho reservarem a la nevera fins l'hora de servir.


Bon profit! :D

Mona de xocolata o Pastís de xocolata i ametlles de Julia Child

La setmana passada vam viatjar fins Formentera per gaudir de la setmana Santa. Vam anar-hi en vaixell així que vaig preparar un parell de pel·lis per anar i tornar.
No se'm va ocórrer res millor que veure La vida de Pi per anar fins allà. No feia mal temps, però durant tot el dia havia hagut uns núvols grisos que de tant en tant deixaven caure algun ruixat... Què malament que ho vam passar! No recordava que la pel·li anava sobre un naufragi! Uf, quina ànsia que vam passar ma germana i jo al llarg de les dues hores de pel·li...



De tornada vam mirar Julie & Julia. Em van agradar molt les actuacions de les actrius, però sobretot em van encantar els personatges. Em va enamorar l'energia, tenacitat i vitalitat de la Julia Child i la Julie em va semblar una noia encantadora.
Després de veure la pel·lícula tenia dues coses clares: havia de fer el Boeuf-Bourguignon i el pastís de xocolata que surt a la pel·li! 
Ma germana es va riure de mi quan em va veure amb cara golosa després del primer pla del pastís XD  
Així que aquí el teniu!


Ingredients:
  • Pa de pessic (24 cm):
  • 115 g de xocolata negra 70% cacau
  • 2 cullerades soperes de cafè o rom (jo he posat 4 culleradetes de postre de cafè)
  • 115 g de mantega
  • 115 g de sucre glass (+ 1 cullerada sucre blanc)
  • 3 ous
  • 1/2 culleradeta de cafè d'extracte d'ametlla
  • 60 g d'ametlla mòlta
  • 60 g de farina
  • mitja culleradeta de llevat
  • pessic de sal
  • Cobertura:
  • 50 g de xocolata negra 70% cacau
  • 1 culleradeta de cafè o rom
  • 50 g de mantega
Procediment:
Per al pa de pessic:

  1. Per començar hem de preescalfar el forn a 180 ºC.
  2. En un cassó, desfarem la xocolata juntament amb el cafè. Mentre es desfà podem mesurar la resta d'ingredients i separar les clares dels rovells.
  3. En un bol, muntarem les clares al punt de neu amb un pessic de sal fins que  les clares estiguin gairebé muntades. Llavors, hi afegirem una cullerada de sucre blanc i batrem fins que ens apareguin pics. (Ho reservarem a la nevera si a la cuina hi fa calor).
  4. En un altre recipient, haurem de batre, durant un parell de minuts, la mantega pomada amb el sucre glass fins obtenir una mescla cremosa d'un color groc pàl·lid. Llavors hi afegirem els rovells i ho homogeneïtzarem bé.
  5. A continuació, sobre aquesta mescla hi abocarem la xocolata desfeta, l'ametlla mòlta i l'extracte d'ametlla (mesclant bé després d'afegir cada ingredient). Se'ns formarà una massa força densa, per això, seguidament, hi haurem d'afegir una petita fracció de les clares muntades per tal d'alleugerir la massa.
  6. Després haurem d'addicionar la farina i la resta de clares fins que estiguin tots els ingredients ben incorporats.
  7. Finalment, posarem la massa en un motlle untat amb mantega i ho courem al forn durant uns 20-25 min. (Un cop estigui cuit, haurem de deixar-lo refredar durant un parell d'hores abans de posar-hi la cobertura al damunt).
Per la cobertura:
  1. Hem de desfer, al bany maria, la xocolata amb el cafè. Quan estigui tot ben desfet i integrat, retirarem el cassó del foc i hi afegirem la mantega. Quan obtinguem una mescla homogènia podrem untar el pastís amb la xocolata i decorar-lo amb les ametlles filetejades.

dimecres, 3 d’abril del 2013

Fetge arrebossat amb pebrots i ceba + fotos Formentera

Aquest any nosaltres encara no hem celebrat la mona... Com que vam tornar molt justos de Formentera per poder quedar tota la família i donar les mones, per això vam decidir ajornar-ho per la setmana que ve. Així que més endavant, veureu les mones que tinc pensat fer!

Mentrestant, però, us penjo el que teníem avui per sopar: fetge arrebossat amb pebrot i ceba a la planxa. 

Ingredients:
  • 4 filets de fetge de vedella
  • 4 torrades de pa de pagès
  • alls i tomàquet per sucar el pa
  • 2 cebes
  • 1 pebrot vermell
  • 1 pebrot verd (jo n'he ficat dos de petits)
  • oli d'oliva
  • pa ratllat
  • sal
Procediment:
  1. Per començar hem rentar i assecar els pebrots. Després, pelarem les cebes i les tallarem en juliana. Ho courem tot a la planxa fins que estigui gairebé cuit, llavors serà quan hi afegirem la sal i ho deixarem fins que estigui ben cuit.
  2. Torrarem les llesques de pa amb una torradora i llavors les sucarem primer amb l'all, després amb el tomàquet i ho coronarem amb una mica d'oli d'oliva.
  3. A continuació, netejarem bé els filets de fetge i retirarem els nervis que puguin tenir. Els salarem, els arrebossarem amb pa ratllat i els fregirem en una paella amb oli calent.
  4. Per acabar acompanyarem cada filet de fetge amb unes tires de pebrot i una mica de ceba.
Bon profit! :D

Per acabar aquesta entrada volia compartir algunes fotos que he fet aquesta setmana Santa a Formentera. Tot i que alguns dies ens va fer núvol, he arribat a cremar-me i tot XD
L'aigua seguia tan cristal·lina, l'illa tan ventosa i encantadora com sempre. Formentera no s'ha de visitar, s'ha de viure.

Aquí sortim en Jordi i jo en un dels canons que hi ha a Dalt Vila.
De fons es pot veure la Catedral de Dalt Vila, a  Eivissa.

Aquesta foto està fet al torrent de s'Alga. Es diu així perquè hi ha un torrent al costat
d'aquestes barraques de pescadors que està sempre ple d'algues seques.

Aquesta foto també és del torrent de s'Alga. És un dels llocs que m'agraden més
de Formentera. És molt tranquil i totes les vegades que jo hi he anat, el mar
està calmat, ideal per banyar-s'hi. Encara no ho he fet mai, però ho tinc pendent

Les espadelles em tenen enamorada. Són les meves flors preferides de l'illa. A l'estiu,
però, les més especials són els lliris de platja. A vegades són difícils de trobar.

Passejant vora s'Estany des Peix vam trobar aquest pop...

En Vicent, el pare d'en Jordi, va fer ús de la seva agilitat i habilitat i va atrapar aquest pop de més d'un kilo!
No vam poder-lo tastar... Perquè marxàvem aquella mateixa nit i ja era tard per cuinar-lo.
Però la família d'en Jordi segur que se'l menjarà ben de gust!

Foto de les aigües des Caló de s'Oli. No sé perquè deu dir-se així, potser perquè aquella aigua està sempre com una bassa d'oli*? (*estar tranquil, quiet).

Aquest llaüt fondejava en es Caló de s'Oli. L'aigua és tan clara que sembla que voli!

Aquí hi tenim en Sancho Panxa. És el germà d'en Mixu, el gat més adorable del món.
És tranquil i manso,es deixa tocar i acariciar sempre, però alhora, és tan juganer...
Em té enamoradíssima. És tot el que busco en una gat ^^ La llàstima és que no tinc
cap foto seva decent... Per això he penjat la foto del seu germà XD S'assemblen
tant... Que és ben difícil diferenciar-los!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...