La pasta a la carbonara és una de les meves preferides. La vaig conèixer fa molts d'anys en unes vacances, quan la va preparar la mare d'una de les meves millors amigues.
La meva sorpresa, va venir anys després, quan vaig descobrir que els espanyols en fem una versió totalment diferent a la versió italiana autèntica. És per això, que vaig voler indagar en el tema i crec que la diferència radica en que els italians fan servir ous en comptes de nata. A mi m'agraden les dues moltíssim, però ja em direu quina us agrada més :)
Ingredients (4 racions):
- 400 - 500 g de pasta
- 200g de bacó tallat ben petit (jo hi vaig posar de la marca Mercadona, crec que són 225g)
- un rajolinet d'oli d'oliva(per fregir el bacó)
- 1 ou sencer
- 3 rovells (la idea és un rovell per comensal)
- 100 g de formatge pecorino (jo hi vaig posar parmesà ratllat)
- sal i pebre negre (acabat de moldre)
Procediment:
- Per començar hem de bullir la pasta seguint les instruccions del fabricant (llegir envàs) en una olla amb aigua i sal. Ho haurem d'anar removent, de tant en tant, per evitar que se'ns enganxi la pasta al fons.
- Mentre es cou la pasta, s'ha de fregir el bacó amb una mica d'oli d'oliva, fins que agafi color. Ho reservem, paella inclosa. És recomanable fer servir una paella grossa, ja que després hi haurem de posar la pasta.
- En un bol, haurem de batre l'ou i els rovells, amb un pessic de sal i pebre negre al gust.
- Quan la pasta estigui cuita, l'escorrerem, la posarem a la paella amb el bacó (a foc molt baix) i seguidament hi abocarem la mescla d'ou batut.
- Ho remenarem constantment, per tal d'integrar tots els ingredients, fins que l'ou estigui lleugerament quallat.
- Finalment ho servirem acabat de fer i ho coronarem amb una mica de formatge ratllat i més pebre negre.
Bon profit!
PS: Generalment s'afegeix el formatge ratllat a la mescla d'ou batut, però a casa ens agrada més així, col·locat de forma independent.
10 comentaris:
Doncs la bona sense dubte és la original, però jo no li dic que no a cap de les dues, jajaja!
T'ha quedat un plat molt bo Laia!
Petons!
La pasta me chifla, me encantan estos tallarines y te han quedado de lujo!
Un beso
Dons a mi també m'agrada més la versió italiana! No recordava com es feia i ara tindré ocasió de tornar-la a fer! Petonets!
Nyaaa! Has tornaaat! :)
I amb una recepta que fa salivar! A veure si pot trobar-ne l'opció veggie hahaha Per cert, no sabia que els italians utilitzaven ou en canvi de la típica "nata per cuinar"
Un petonet, maca!
esta versión original de la receta la encuentro buenisima
M'encanta la cuina italiana i la pasta en pasticular. Trobo que aquesta versió és molt més lleugera, i m'agrada més...ja que a vegades amb nata es fa una mica carregosa. Petooons
Me encantan!! Realmente deliciosos.
Besos
Jo no tinc cap dubte que les dues salses m'agradarien! són tan sabroses!
Creo que es una de esas recetas de las que se dice que "cada maestrillo tiene su librillo" jajaja la he probado de ambas maneras, y las dos me gustan, ahora sí, con el bacon muy hecho
Abrazos!!
Els preferits de les meves filles!
Publica un comentari a l'entrada