divendres, 30 de març del 2012

[Actualitzat: 30/08/2010]



Arriba un moment a la vida en que et qüestiones què has estat fent. Penses en el temps perdut i el que vindrà. Et preguntes què et depara la vida.
Les tecles del piano van avançant, lentament, però inexorablement.

Com la vida.

És com un tren. Sinó corres i vius, se t’escapa. No t’espera.
La vida s’acaba i cau com si fos un castell de cartes esclafat pel vent o com un castell de sorra engolit pel mar.
Al llarg de la vida coneixes gent, algunes es quedaran, altres marxaran i d’altres potser passaran de llarg.
Penses en la sort que tens pels que es queden, la tristesa pels que t’han deixat i potser indiferència pels que no t’han vist.

Fins que arriba un dia en que coneixes aquella persona.
El vent bufa, la pell se’t posa de gallina i el cor se t’anima. Les galtes s’encenen, els ulls se t’il·luminen i els ossos ballen amb el vals de la seva veu.
De sobte ja no són els braços, les cames o potser el cor el que més necessites per estar dempeus sinó que ella esdevé el centre del teu equilibri.
T’adones de com n’és important per la teva vida. La seva simpatia arrela en el teu interior fent créixer uns fonaments que t’impulsaran a recórrer temporals, vèncer marees o volar cel enllà. Desfarà els teus problemes amb paraules d’amor dolces i tendres, amb abraçades et reconfortarà i amb petons et sanarà.

Somies.

El seu cos nu tan perfecte i sublim, la música del seu respirar, la màgia del seu mirar. El mar de cabells quan acaricien el coixí, la seva figura abraçada pels llençols, les pigues que li decoren la pell suau, les cames llargues que omplen el llit, les mans que tant t’estimen, el somriure que et fa desbocar el cor, les orelles que saps que t’escolten tant en bons com en mals moments, el coll que t’encanta mossegar i petonejar, la pell de gallina que t’excita, els peus que et porten fins racons del món que mai hauries imaginat. Aquella veu que et va enamorar, reconfortar, animar, estimar...

T’adones el dia que et falta que no pots respirar, els ulls s’omplen de llàgrimes. Recordes tots els records recordables, tots els moments viscuts, tots els t’estimos. Recordes totes les promeses fetes, les paraules compartides, els sons robats, els petons regalats en mig de carrers transitats, les mans agafades pel passadís de casa. T’adones que mai res canviarà. T’adones que mai més seràs la mateixa, mai més podràs ser tu mateixa. Mai més podràs viure sense ell, mai més podràs oblidar amb intensitat

El seu somriure adormilat... T’adones que definitivament la teva vida ja no et pertany. Ara ell és la teva vida.

dimecres, 21 de març del 2012

[Actualitzat: 21/04/2010]


Se despertaba dando vueltas en la cama, chillando y ahogándose entre la marea de sábanas. En la otra punta de la habitación, la cama destinada a su hermano flotaba en la oscuridad como una barca. Poco a poco, a medida que recuperaba la conciencia, lo veía hundirse en el suelo. Esa visión no la ayudaba a calmarse precisamente y, por lo general, pasaba bastante tiempo antes que dejara de gritar. Tal vez lo único bueno de las pesadillas era que Hans Hubermann, su nuevo papá, aparecía en la habitación para tranquilizarla, para darle amor. Acudía noche tras noche y se sentaba a su lado. Las dos primeras se limitó a quedarse allí, como un extraño para entretener la soledad. Al cabo de unas noches empezó a susurrarle: "Shhh, estoy aquí, no pasa nada". A las tres semanas, la calmaba entre sus brazos. La confiança fue calando a pasos agigantados, gracias a la gran dulzura del hombre, a su presencia incondicional. La niña supo des del principio que Hans Hubermann siempre aparecería cuando ella gritara y que no se iría.

DEFINICIÓN NO ENCONTRADA EN EL DICCIONARIONo irse: acto de confianza y amor, a menudo descifrado por los niños.
La Ladrona de libros - Markus Zusak

Des que et conec, he sabut sempre que "no marxaries" mai. Una cançó em salta dolçament entre les neurones i es dirigeix amb decisió a les vàlvules del cor. Té decidit fer-hi un niu. Un niu construït amb belles paraules d'amor, dolces i tendres, magnífiques i màgiques com la llum que orienta al mariner.

dissabte, 3 de març del 2012

[Actualitzat: 03/03/09]

[ 05/09/1929 – 03/03/2009 ]

aquesta matinada ens ha deixat una gran persona...
l’avi...

______________________________________________________

Sounds
Pau Casals – El cant dels ocells
http://www.youtube.com/watch?v=COR3lMXKAfg&feature=related

avi, no se si et va agradar la cançó... mai se’m va ocórrer de preguntar =(
però a mi m’encanta, per això avui te la dedico a tu...
______________________________________________________

què dir de l’avi?
potser als ulls dels demés, era un home gran qualsevol, amb arrugues i cabell blanc

però per nosaltres, els seus néts
va ser el millor avi del món.

l’avi era una persona sàvia, que tenia bons consells per a mals moments
era una persona amb molt ritme i amor, sempre amb ganes de ballar, amb la nostra iaia Carme, la gran dona de la seva vida, que va estimar amb bogeria fins a l’últim sospir

potser, tenia mal humor
potser també era cabezón x)

però tothom en aquesta vida ho és, així que millor guardar d’ell els millors records,
que no en són pas pocs

aquella mirada de jove enamorat quan mirava la iaia
aquell somriure patern quan estava prop nostre
aquell esperit emprenedor i aquelles anècdotes del passat que sempre li agradava explicar

recordarem tota la vida
que el nostre avi Pere, va ser el millor avi del món

t’estimarem sempre, avi





Karale*
PS: una característica que compartien... : ambdós es van esperar a que jo arribés =(
PS3: espero que no m’entri la plorera ^^U sinó no podré llegir-ho a la missa de l’enterrament..
PS4: la he liat parda amb el botonet de la creu roja XDDDDDDDDDDDDDDDD sk només a mi em podia recordar a una joguina XD i wenuu... tmb la he liat am el llibre de firmes... però això ja no ha sigut tan greu... ^^UUUUU
PS5: a qui millor, que a tu, avi, per dedicar-li la meva actu nº 300 =)
[Actualitzat: 03/03/2010]


I avui ja fa un any...

Avi, et trobem a faltar.

Encara em sembla veure't assegut al sofà. Encara em sembla descobrir la teva mirada inquieta entre la multitud i aquells cabells blancs entre la gent.

Sé que ens mires des d'allà on siguis amb aquella mirada tendra i sàvia, que ens segueixes estimant amb aquest cor tant immens ple d'amor que tenies per tots i que ens segueixes adorant com ho feies mentre encara éres aquí...

Sé que no vols que avui plorem per tu, segur que encara t'entristeixes amb les nostres penes i t'alegres de la nostra joia.

Avi, gràcies per ser com éres, per ensenyar-me tantíssimes coses, per aquella mirada d'orgull que tenies en mirar-me...

Avi, gràcies per esperar-me, per deixar-me despedir de tu... No t'oblidarem mai
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...